Aprèn a ensenyar una llengua amb mi.
martes, 25 de mayo de 2021
Reflexions d'acomiadament
miércoles, 28 de abril de 2021
El nostre propi podcast!
¡Benvinguts i benvingudes a la següent entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
En aquesta entrada vinc a compartir-la notícia que unes companyes i jo hem fet un podcast sobre la llengua oral.
Aquest podcast es divideix en diferents episodis en què parlem de diferents coses: les teories de l'adquisició del llenguatge, els factors que intervenen en l'aprenentatge de la L2, els períodes de l'adquisició del llenguatge i, finalment, teories i pràctiques sobre l'aprenentatge de la L2. Ací us deixe els enllaços dels diferents episodis del podcast perquè pugueu sentir-nos parlar d'aquests temes tan interessants.
Enllaç del podcast ací.
Episodi 1: Teories de l'adquisició del llenguatge.
Episodi 2: Factors que intervenen en l'aprenentatge de la L2.
Episodi 3: Períodes de l'adquisició del llenguatge.
Episodi 4: Teories i pràctiques sobre l'aprenentatge de la L2.
Episodi 2: Factors que intervenen en l'aprenentatge de la L2.
Episodi 3: Períodes de l'adquisició del llenguatge.
Episodi 4: Teories i pràctiques sobre l'aprenentatge de la L2.
Aixó és tot per hui,
ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!
miércoles, 21 de abril de 2021
Coneixem l'escola La Foia!
¡Benvinguts i benvingudes a la següent entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
El dia d'hui parlarem sobre la conferència que ha tingut lloc hui mateix sobre el col·legi de Petrer conegut com La Foia.
El primer que ens han presentat ha sigut un vídeo bastant cridaner sobre el col·legi, les seues aules i el seu alumnat en una jornada de portes obertes. Tan sols amb veure el vídeo es podien traure unes certes conclusions com que la participació de les famílies prenia un gran paper en la vida escolar dels seus fills i filles, realitzaven tallers i treballs per mitjà de propostes en ambients amb lliure circulació, fomentaven l'autonomia i la socialització, etc.
A continuació del vídeo ha començat la presentació de l'escola i la seua metodologia, aquest centre educatiu es destaca per una mirada oberta per part dels mestres i mestres a l'alumnat amb l'objectiu de convertir-lo en el centre de l'educació, tenen dues classes per curs ocupades majorment per alumnes i alumnes castellanoparlants però el valencià està totalment present perquè és identitat d'aquest centre, a les aules es parla i es donen les matèries en valencià, en infantil si que hi ha una presència del castellà a nivells concrets com a activitats, cançons, etc., també compten amb una iniciació a l'anglés a partir dels dos anys.
El més característic i destacat del centre és que és l'únic centre que ofereix l'aprenentatge de la lecto-escriptura en valencià ja que tenen una metodologia enfocada en el canvi lingüístic. Aclarir que no sempre han emprat aquesta metodologia, el gran canvi d'aquest col·legi va ocórrer en el curs 2016-2017 mantenint-se fins al moment.
Aquest canvi va prendre dos passos a seguir, el primer constava de decidir que camine prendre veient com era la mirada actual del centre per a canviar-la, el mateix amb el diàleg amb el professorat i els xiquets i xiquetes, la complicitat amb la comunitat valenciana, etc., el segon pas es basava a reflexionar sobre els objectius, llevar la visió d'adoctrinar als alumnes, fer que es divertisquen anant a escola amb il·lusió, etc.
Com hem mencionat abans, les caracteritzacions del centre escolar La Foia més destacades són:
Treballar per propostes
Ambients de lliure circulació
Processos
Canvis en l'evolució: espacial
Ara passarem a explicar la metodologia que empren a les aules que es distancia del que coneixem hui dia com el tradicional.
Temps d'acollida o entrades relaxades.
Es tracta de una entrada que es produeix en un temps concret, entre els 9 i 9:30 del matí la familia pot venir de manera tranquila a l’aula permeten que els pares, mares, avis, o qualsevol persona que porte a l'alumne o alumna a classe puga romandre en l’aula durant aquesta mitja hora. Durant aquesta mitja hora poden jugar a activitats denominades “provocacions”: és un joc lliure que incita a la innovació, els propis xiquets i xiquetes no facin sempre els mateixos jocs per això hi ha diferents espais que s’acomoden als interessos de l'alumnat.
Punts de trobada.
Substitueixen a les fileres, a les 9 es reuneixen en un lloc concret, les families acompanyen al alumnat i cada curs i nivell té un lloc assignat al pati per entrar de manera més relaxada, sense problemes. Per a saber quan han d'anar a aquest lloc (el pati s'ha acabat, la classe ja està oberta) sona musica per indicar que és moment de reunir-nos. S'ha de remarcar que aquest punt de trobada no es obligatori, els xiquets i xiquetes puguen participar o no en el joc, no s'obliga que vagen al punt de trobada però a les aules han d'anar si o si a l'hora correcta.
Activitats a que es puguen dur a terme en el punt de trobada: corro, tradicions, lloga, relaxació, massatges, etc., com sabem es fa molt recalcament en l'aprenentatge de la llengua valenciana, per això en moments com aquests ens permeten apropar-nos al valencià per mitjà dels jcos com el veig veig o els anteriors mencionats.
Proposta de treball:
- Substituir els llibres de text i les fitxes de paper.
- Manipular, tocar, sentir altres materials.
- Propotes programades que s'avaluen en base al curriculum.
- Propostes en gran grup, grups petits, parelles, individuals.
- Diferentes espais distribuïdes a l'aula.
- Taules i cadires distrubuïts de manera diferent a la tradicional, adaptades a les necessitats i motivacions de l'alumnat.
- Propostes amb diferents nivells de maduresa.
- Material preferiblement de fusta.
- El mestre o metra se encarrega solament d'orientar i ajudar a l'alumnat.
Ambients de lliure circulació. Es tracta d'aules que es transformen en diferents ambients cada dues setmanes, totes les aules i ambients comparteixen les mateixes normes, l'alumnat pot desplaçar-se de manera lliure i tranquil·la tant per la seua aula com per la de l'altra classe ja que un dels objectius d'aquesta metodologia és fomentar la socialització i l'autonomia dels xiquets i xiquetes. Abans de començar se informa als xiquets i xiquetes sobre què es trobaràn als diferents espais per a que pugen tindre una idea de que volen fer.
Com hem mencionat abans, les caracteritzacions del centre escolar La Foia més destacades són:
Treballar per propostes
Ambients de lliure circulació
Processos
Canvis en l'evolució: espacial
Temps d'acollida o entrades relaxades.
Es tracta de una entrada que es produeix en un temps concret, entre els 9 i 9:30 del matí la familia pot venir de manera tranquila a l’aula permeten que els pares, mares, avis, o qualsevol persona que porte a l'alumne o alumna a classe puga romandre en l’aula durant aquesta mitja hora. Durant aquesta mitja hora poden jugar a activitats denominades “provocacions”: és un joc lliure que incita a la innovació, els propis xiquets i xiquetes no facin sempre els mateixos jocs per això hi ha diferents espais que s’acomoden als interessos de l'alumnat.
Punts de trobada.
Substitueixen a les fileres, a les 9 es reuneixen en un lloc concret, les families acompanyen al alumnat i cada curs i nivell té un lloc assignat al pati per entrar de manera més relaxada, sense problemes. Per a saber quan han d'anar a aquest lloc (el pati s'ha acabat, la classe ja està oberta) sona musica per indicar que és moment de reunir-nos. S'ha de remarcar que aquest punt de trobada no es obligatori, els xiquets i xiquetes puguen participar o no en el joc, no s'obliga que vagen al punt de trobada però a les aules han d'anar si o si a l'hora correcta.
Activitats a que es puguen dur a terme en el punt de trobada: corro, tradicions, lloga, relaxació, massatges, etc., com sabem es fa molt recalcament en l'aprenentatge de la llengua valenciana, per això en moments com aquests ens permeten apropar-nos al valencià per mitjà dels jcos com el veig veig o els anteriors mencionats.
- Substituir els llibres de text i les fitxes de paper.
- Manipular, tocar, sentir altres materials.
- Propotes programades que s'avaluen en base al curriculum.
- Propostes en gran grup, grups petits, parelles, individuals.
- Diferentes espais distribuïdes a l'aula.
- Taules i cadires distrubuïts de manera diferent a la tradicional, adaptades a les necessitats i motivacions de l'alumnat.
- Propostes amb diferents nivells de maduresa.
- Material preferiblement de fusta.
- El mestre o metra se encarrega solament d'orientar i ajudar a l'alumnat.
Ambients de lliure circulació.
Els ambients de 3 anys comencen en el segon trimestre, trobem el niu (joc simbòlic) i el embolic., com hem mencionat anteriorment el alumnat puc anar a l'aula del costat on trobaré mes companys i un altra mestra, però en aquest nivell només poden relacionar-se amb l'altra aula de 3 anys.
Els ambients de 4-5 anys comencen en octubre i poden anar a qualsevol aula sense ser necessari tener la mateixa edat que els companys.
Pel que fa a l'avaluació, en cadascun dels ambients, els xiquets i xiquetes es registren per si sols si han participat o no en l'ambient, així els professors i professores, que també l'anoten, tenen un registre de qui ha acudit a cada ambient i participat en les activitats d'aquest, avaluant-los. Durant aquestes activitats es realitzen fotos perquè les famílies puguen veure el que fan els seus fills i filles en classe. Els mestres i mestres de les aules es reuneixen una vegada cada 15 dies per a compartir la informació recollida de l'ambient, la participació de l'alumnat, les seues propostes, si ha agradat, si es necessita algun canvi, etc.
Avaluació general.
Per a finalitzar, l'avaluació d'aquest centre. La conselleria d'educació, per mitjà d'uns certs criteris, demanden avaluar a l'alumnat d'una manera equitativa i igual per a tots, planteja una avaluació individualitzada per a cadascun dels xiquets i xiquetes de l'aula, destacant les capacitats de cadascun i donant-li informació a les famílies del que han aprés en els trimestres concrets. És una avaluació més qualitativa que quantitativa, no es qualifica numèricament perquè cerca no jutjar als alumnes/as des de xicotets sobre la base de si saben alguna cosa o no.
Aixó és tot per hui,
ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!
sábado, 27 de marzo de 2021
Un conte que es decideix per el resultat d'uns daus?
¡Benvinguts i benvingudes a la següent entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
El dia d'hui hem fet una activitat especial que volíem compartir al blog, consistia en realitzar un conte o història curta però, això no és tot, la història s'ha de fer en base a el resultat d'uns daus amb imatges que es tiren des d'una aplicació. En el nostre cas, els daus van ser els següents:
La veritat és que de primeres sembla una mica complicat fer un conte amb imatges tan diferents, però us anime a gaudir de la nostra història en el següent enllaç
Aixó és tot per hui,
ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!
lunes, 15 de marzo de 2021
Coneixem noves estratègies de treball a l'aula d'infantil!
¡Benvinguts i benvingudes a la següent entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
El dia d'hui parlarem sobre nous mètodes de treball a l'aula en què aprofundirem més endavant, aquests són: treball per projectes, tallers i racons.
Treball per projectes: És una metodologia que permet als alumnes adquirir els coneixements i competències clau mitjançant l'elaboració de projectes que donen resposta a problemes de la vida real. En aquest mètode els docents no expliquen la teoria de manera monòtona durant la classe, es dediquen a resoldre els dubtes que als nens els sorgeixen al llarg de la feina. L’idea principal d'aquest mètode és que els nens investiguin per el seu compte, utilitzant l’internet, llibres, cualquier recurs d’informació que puguen utilitzar per si mateixos o demanant ajuda als seus pares i familiars.
Tallers: Es refereix a les activitats que es fan a un aula específica on els alumnes per grups van fent activitats, es fa en diversos espais de l'aula on juguen i es diverteixen aprenent sobre una temàtica de qualsevol aspecte a elegir per la classe. En definitiva, es una forma d'organització en la que destaca el treball col·lectiu i dinàmic. A mès a mès, poden ser fixes o rotatius en el període de temps que es vulgui necessitar.Tambè es poden treballar els continguts del currículum, partint dels interessos i motivacions dels alumnes, respectant el ritme de cada u d'aquests.
Racons: És una manera d'organitzar els espais de treball del grup classe delimitant-los i dotant-los dels materials necessaris per realitzar les activitats d'ensenyament-aprenentatge. Es puc treballar individualment, en parella o en petit grup. Ho fan tot jugant, manipulant, experimentant. D'aquesta manera es dona resposta a la diversitat d'interessos i ritmes d'aprenentatge. Permet una certa flexibilitat en el treball. Amés, afavoreix l’autonomia dels alumnes i els ajuda a ser responsables. Els alumnes participen activament en la construcció del seu aprenentatge i el mestre/a el pot ajudar individualment en el seu progrés.
miércoles, 10 de marzo de 2021
lunes, 8 de marzo de 2021
Aprenem nous conceptes i mètodes d'ensenyament!
¡Benvinguts i benvingudes a la següent entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
El dia d'hui parlarem sobre la conferència que ha tingut lloc hui mateix sobre el Projecte Lingüístic de Centre (PLC). Abans d'explicar en què consisteix aquest projecte, primer definirem el Programa d'Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI).
El PEPLI és un programa que estableix el temps mínim que s'ha de destinar als continguts curriculars en cada llengua (valencià, castellà i llengua estrangera), que inclou les hores de cada àrea lingüística i de les àrees o matèries en què s'utilitzi cada llengua. Per al valencià i el castellà el temps mínim equival a un 25% mentres que per a l'anglès ronda el 10%, tot això basant-nos en els percentatges que s'empren en l'educació infantil.
Els objectius que persegueix aquest programa amb aquestes mesures són els següents:- Garantir a l'alumnat l'assoliment d'una competència plurilingüe.
- Garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat i la seua integració en el sistema educatiu i en la societat valenciana.
- Garantir la normalització de l'ús social i institucional del valencià dins del sistema educatiu.
Per aconseguir aquests objectius, cada centre ha de concretar l'aplicació del PEPLI, d'acord amb les necessitats del propi centre i del context socioeducatiu i lingüístic. És aquí on entra el Projecte Lingüístic de Centre, document en el qual es reflectirà aquesta concreció.
Ara bé, el Projecte Lingüístic de Centre (PLC) és el document que recull els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre educatiu. S'elabora tenint en compte el context del centre, formant part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) d'acord amb els principis d'igualtat i inclusió, ja que aplica la mateixa distribució de temps curricular en cadascuna de les llengües a tot l'alumnat.
Pel que fa a la estructura del PEL, es divideix en quatre parts:- Anàlisi del context, inclou dades de centre, del context extern, del professorat, de la llengua i de les famílies.
- Pla d'ensenyament i ús vehicular de les llengües on es proporcionen mesures de suport al'aprenentatge de llengües, tractament de l'alumnat nouvingut i vulnerable, presència de les llengües no curriculars i mesures organizatives.
- Pla de Normalització Lingüística (PNL), anteriorment no estava inclòs en el projecte.
- Avaluació, una vegada finalitzen els quatre anys dels objectius generals, de la aplicació del PLC i de la competència plurilingüe de l'alumnat.
Per a finalitzar, entre les actuacions que es fan servir amb l'alumnat per treballar aquest projecte trobem: el portfolio europeu de les llengües, document personal promogut pel Consell d'Europa en què els que aprenen o han après una llengua, ja sigui a l'escola o fora d'ella, poden registrar les seues experiències d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar-hi; el programa d'auxiliars de conversa, recurs de primer ordre per a estimular l'aprenentatge de llengües i el coneixement d'altres cultures; i per últim, trobem els intercanvis d'alumnat, una actuació de promoció del valencià per l'alumnat amb poc contacte amb la llengua.
- Garantir a l'alumnat l'assoliment d'una competència plurilingüe.
- Garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat i la seua integració en el sistema educatiu i en la societat valenciana.
- Garantir la normalització de l'ús social i institucional del valencià dins del sistema educatiu.
- Anàlisi del context, inclou dades de centre, del context extern, del professorat, de la llengua i de les famílies.
- Pla d'ensenyament i ús vehicular de les llengües on es proporcionen mesures de suport al'aprenentatge de llengües, tractament de l'alumnat nouvingut i vulnerable, presència de les llengües no curriculars i mesures organizatives.
- Pla de Normalització Lingüística (PNL), anteriorment no estava inclòs en el projecte.
- Avaluació, una vegada finalitzen els quatre anys dels objectius generals, de la aplicació del PLC i de la competència plurilingüe de l'alumnat.
Aixó és tot per hui,
ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!
miércoles, 3 de marzo de 2021
El dia de la dona.
¡Benvinguts i benvingudes a la següent entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
El bloc d'hui anirà enfocat a el Dia Internacional de la Dona Treballadora, conegut ara de manera general com el 8M per la seua celebració el huit de març de cada any. Aquest dia està destinat a commemorar la lluita de la dona per l'alliberament de la seua opressió i la inclusió i desenvolupament absolut dins de la societat.
A causa de la situació de la pandèmia, hem realitzat el nostre granet de sorra per contribuir a aquesta lluita per mitjà de les tecnologies, així com la realització d'una sèrie d'infografies sobre diferents dones que han dedicat gran part de la seua vida per aconseguir el que podem gaudir hui en dia.
El meu grup de classe i jo hem seleccionat a Clara Campoamor, símbol de la lluita pel sufragi universal femení. Us deixo la infografia a continuació perquè pugueu conèixer més d'aquesta meravellosa dona.
Us convido a que mireu els treballs que s'han realitzat a la Universitat d'Alacant per a aquesta causa en aquest enllaç, hi ha autèntiques meravelles.
Aixó ès tot per hui,
ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!
miércoles, 24 de febrero de 2021
El alumnat novingut.
¡Benvinguts i benvingudes a la cinquena entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
El dia d'hui farem una petita reflexió sobre el alumnat novingut. Per conèixer de què es tracta aquest tipus d'alumnat i el centre en el qual estudien hem visualitzat un vídeo i fet una reflexió que es pot visualitzar en l'infografía següent feta amb les meues companyes.
1. Quines són les característiques del centre?
El centre del vídeo és un col·legi multicultural públic d'educació infantil i primària, on hi han molts xiquets i xiquetes estrangers de tot el món.
2. Quin és el protocol d'actuació quant a l'acollida d'alumnat nouvingut?
Presenten un programa de pla d’acolliment de dues hores setmanals on s’utilitzen meterials com aquestos: materials audiovisuals, recursos verbals ( situacions de comunucació perquè els xiquets i xiquetes participen i es comuniquen entre ells), cançons, endevinalles, jocs de taula, jocs d’ordinador, entre altres.
3. A quina problemàtica quant a l'aprenentatge de la llengua pròpia fa al·lusió?
- Parlen diferents llengües i poden confondre-les.
- En l’àmbit familiar no parlen la llengua pròpia.
- Soles poden completar i ampliar l’aprenentatge a l’àmbit educatiu.
- És una llengua completament nova per a ells, no han tingut cap contacte avans amb el català.
El centre del vídeo és un col·legi multicultural públic d'educació infantil i primària, on hi han molts xiquets i xiquetes estrangers de tot el món.
2. Quin és el protocol d'actuació quant a l'acollida d'alumnat nouvingut?
3. A quina problemàtica quant a l'aprenentatge de la llengua pròpia fa al·lusió?
- Parlen diferents llengües i poden confondre-les.
- En l’àmbit familiar no parlen la llengua pròpia.
- Soles poden completar i ampliar l’aprenentatge a l’àmbit educatiu.
- És una llengua completament nova per a ells, no han tingut cap contacte avans amb el català.
4. Quines són les estratègies didàctiques emprades pel professorat per tal de potenciar l'aprenentatge de la llengua oral en català?
S'utilitzan estratègies didàctiques com els jocs de comunicació com a objectiu de que participen tot el alumnat i tenir definit un projecte lingüístic. Per altra banda, volen que els xiquets conèixen la cultura. Fer que coneguen altres jocs que no siguen els típics com el futbol o bàsquet, jocs propis del lloc que els han ensenyat els mestres. Donar-los llibertat d’elecció de a quin joc jugar, però per a això han de conèixer-los, tindre les pautes molt clares. Per altra banda, ha de ser un centre en que els mestres siguen conscients de la normalització lingüística i que el projecte educatiu del centre done suport a l’ús de la llengua. També és important fer immersió des de xicotets, perquè puguen integrar bé el coneixement. Per això, es imprescindible l'ús de estratègies com preparar contes o personatges que fajen el aprenentatge més divertit. I per últim, coordinar que tot el personal no docent s’implique en el projecte lingüístic.
5. Quins són els resultats obtinguts?
Els resultats obtingusts en aquest centre han sigut molt positius, perquè els xiquets i xiquetes han sigut capaços de aprendre-la i fer-la seua en tan sols unes setmanes a pesar de no conèixer en un principi la llengua catalana.
4. Quines són les estratègies didàctiques emprades pel professorat per tal de potenciar l'aprenentatge de la llengua oral en català?
S'utilitzan estratègies didàctiques com els jocs de comunicació com a objectiu de que participen tot el alumnat i tenir definit un projecte lingüístic. Per altra banda, volen que els xiquets conèixen la cultura. Fer que coneguen altres jocs que no siguen els típics com el futbol o bàsquet, jocs propis del lloc que els han ensenyat els mestres. Donar-los llibertat d’elecció de a quin joc jugar, però per a això han de conèixer-los, tindre les pautes molt clares. Per altra banda, ha de ser un centre en que els mestres siguen conscients de la normalització lingüística i que el projecte educatiu del centre done suport a l’ús de la llengua. També és important fer immersió des de xicotets, perquè puguen integrar bé el coneixement. Per això, es imprescindible l'ús de estratègies com preparar contes o personatges que fajen el aprenentatge més divertit. I per últim, coordinar que tot el personal no docent s’implique en el projecte lingüístic.
5. Quins són els resultats obtinguts?
Els resultats obtingusts en aquest centre han sigut molt positius, perquè els xiquets i xiquetes han sigut capaços de aprendre-la i fer-la seua en tan sols unes setmanes a pesar de no conèixer en un principi la llengua catalana.
Aquest es tot per hui,
ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!
lunes, 15 de febrero de 2021
Altra reflexió molt interessant.
¡Benvinguts i benvingudes a la quarta entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
Per a complementar l'altra entrada del bloc vinc a mostrar-vos auna questiò per a fer una petita reflexió sobre la mateixa, aquesta vegada ha sigut una reflexió elaborada amb la meua companya Claudia Roy.
"Quins coneixemetns de la L1 servirien a un alumne castellanoparlant en l'aprenentatge de la L2 si es tractara del valencià?"
Considerem que entre els coneixements que poden ajudar-nos per aprendre el valencià sent vastellanoparlant destaquem l'alfabet, el vocabulari i les estructures gramaticals i lingüístiques ja que de manera general són pràcticament iguals i semblants.
Què penseu vosaltres? Penseu el mateix que nosaltres o teniu altres aportacions? Ens llegim als comentaris!
Aquest es tot per hui,
ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!
Una petita reflexió per a començar la setmana.
¡Benvinguts i benvingudes a la quarta entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
Hui, per a començar la setmana, vinc a mostrar-vos aquesta afirmació de Lambert i a fer una petita reflexió sobre la mateixa. Segons Lambert (1981): "Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de proritzar en els primers anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada".
La meua reflexió o opinió personal és que estic completament d'acord amb Lambert, si ens centrem o prioritzem la llengua minoritzada en les edades tempranes es podrà aconseguir un nivell estable i igual entre les dues llengües. La llengua majoritzada es troba en tots els àmbits lingüístics, si aprofitem la plasticitat cerebral dels primers anys d'aprenentatge dels xiquets per aprendre la llengua minoritzada es podrà arribar al bilingüisme que es busca.
Què penseu vosaltres? Penseu el mateix que jo o teniu altres aportacions? Ens llegim als comentaris!
Aquest es tot per hui,
ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!
viernes, 12 de febrero de 2021
La vida lingüística de les meues companyes!
¡Benvinguts i benvingudes a la tercera entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
miércoles, 10 de febrero de 2021
Un recorrit per la nostra vida lingüística.
¡Benvinguts i benvingudes a la segona entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
M'he adonat que no ens hem presentat correctament, així que he estat pensant i per a que pugueu conèixer-me una mica més he decidit compartir-vos el relat de la meua vida lingüística. Però, què és un relat de vida lingüística? És una autobiografia on una persona, en aquest cas concret jo, descriu les seues experiències relacionades amb les llengües amb les què ha entrar en contacte. A més a mès, he relacionat aquest relat i les llengües amb el meu cos per mitjà d'una fotografia acolorida. Comencem!
Em
dic Patricia Sánchez Antón, sóc d’Elx, una citat on de manera general es parla
en castellà, la meua llengua materna. He pintat el meu tors (rosa) per a
representar aquesta llengua, ja que puc parlar amb el meu cor sense parar a
pensar com he de dir certes coses perquè em surt de forma espontània i natural
Per altra banda, a la meua ciutat
també es parla en valencià, no es tan comú però sempre et vas a trobar algú qui
parla aquesta llengua una vegada al dia, per aquesta raó m’he anat
familiaritzant amb cert vocabulari des de petita. Durant la ESO y el
batxillerat vaig aprendre la gramàtica, més vocabulari i l’historia de la
llengua valenciana, no obstant això sempre m’ha costat molt parlar en valencià
de forma espontània. He pintat el meu cap (groc) per a representar el esforç
mental que he de fer a l’hora de parlar en veu alta ja que sempre cometo errors
gramaticals encara que després puc no cometre els mateixos erros a l'escriptura.
L'última llengua que domino és
l'anglès, l'he anat aprenent també a l'escola com el valencià. Més tard vaig
començar a consumir contingut d'internet en aquesta llengua com a forma
d’estudiar-la pel meu compte i em va a funcionar molt bé aquesta tècnica ja que
puc llegir i escriure l’anglès sense cap problema. He pintat les meves cames
(blau) representant el camí que he recorregut tant en l'àmbit escolar com pel
meu compte personal per aprendre aquest idioma.
Per a finalitzar, volia fer un esment especial al coreà i al japonès, encara a penes tinc coneixement de la gramàtica de ambdues llengües, sí conec i maneig bastant vocabulari per causa de la quantitat de sèries i contingut que consum en aquests idiomes, es podria dir que sóc una gran fan de la cultura asiàtica. Per aquestes raons he simbolitzat el japonès (lila) a la mà esquerra i el coreà (taronja) en la meva dreta com idiomes que vull assolir en un futur proper.