El alumnat novingut.

¡Benvinguts i benvingudes a la cinquena entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!

    El dia d'hui farem una petita reflexió sobre el alumnat novingut. Per conèixer de què es tracta aquest tipus d'alumnat i el centre en el qual estudien hem visualitzat un vídeo i fet una reflexió que es pot visualitzar en l'infografía següent feta amb les meues companyes.

1. Quines són les característiques del centre?

    El centre del vídeo és un col·legi multicultural públic d'educació infantil i primària, on hi han molts xiquets i xiquetes estrangers de tot el món.

2. Quin és el protocol d'actuació quant a l'acollida d'alumnat nouvingut?

    Presenten un programa de pla d’acolliment de dues hores setmanals on s’utilitzen meterials  com aquestos: materials audiovisuals, recursos verbals ( situacions de comunucació perquè els xiquets i xiquetes participen i es comuniquen entre ells), cançons, endevinalles, jocs de taula, jocs d’ordinador, entre altres.

3. A quina problemàtica quant a l'aprenentatge de la llengua pròpia fa al·lusió?

• Parlen diferents llengües i poden confondre-les.
• En l’àmbit familiar no parlen la llengua pròpia.
• Soles poden completar i ampliar l’aprenentatge a l’àmbit educatiu.
• És una llengua completament nova per a ells, no han tingut cap contacte avans amb el català.

4. Quines són les estratègies didàctiques emprades pel professorat per tal de potenciar l'aprenentatge de la llengua oral en català?

    S'utilitzan estratègies didàctiques com els jocs de comunicació com a objectiu de que participen tot el alumnat i tenir definit un projecte lingüístic. Per altra banda, volen que els xiquets conèixen  la cultura. Fer que coneguen altres jocs que no siguen els típics com el futbol o bàsquet, jocs propis del lloc que els han ensenyat els mestres. Donar-los llibertat d’elecció de a quin joc jugar,  però per a això han de conèixer-los, tindre les pautes molt clares. Per altra banda, ha de ser un centre en que els mestres siguen conscients de la normalització lingüística i que el projecte educatiu del centre done suport a l’ús de la llengua. També és important fer immersió des de xicotets, perquè puguen integrar bé el coneixement. Per això, es imprescindible l'ús de estratègies com preparar contes o personatges que fajen el aprenentatge més divertit. I per últim, coordinar que tot el personal no docent s’implique en el projecte lingüístic.

5. Quins són els resultats obtinguts?

    Els resultats obtingusts en aquest centre han sigut molt positius, perquè els xiquets i xiquetes han sigut capaços de aprendre-la i fer-la seua en tan sols unes setmanes a pesar de no conèixer en un principi la llengua catalana.

Aquest es tot per hui,

ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!

Altra reflexió molt interessant.

 

¡Benvinguts i benvingudes a la quarta entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!

   Per a complementar l'altra entrada del bloc vinc a mostrar-vos auna questiò per a fer una petita reflexió sobre la mateixa, aquesta vegada ha sigut una reflexió elaborada amb la meua companya Claudia Roy. 

"Quins coneixemetns de la L1 servirien a un alumne castellanoparlant en l'aprenentatge de la L2 si es tractara del valencià?"

    Considerem que entre els coneixements que poden ajudar-nos per aprendre el valencià sent vastellanoparlant destaquem l'alfabet, el vocabulari i les estructures gramaticals i lingüístiques ja que de manera general són pràcticament iguals i semblants.

    Què penseu vosaltres? Penseu el mateix que nosaltres o teniu altres aportacions? Ens llegim als comentaris!

Aquest es tot per hui,

ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!

Una petita reflexió per a començar la setmana.

¡Benvinguts i benvingudes a la quarta entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!

   Hui, per a començar la setmana, vinc a mostrar-vos aquesta afirmació de Lambert i a fer una petita reflexió sobre la mateixa. Segons Lambert (1981): "Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de proritzar en els primers anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada".

    La meua reflexió o opinió personal és que estic completament d'acord amb Lambert, si ens centrem o prioritzem la llengua minoritzada en les edades tempranes es podrà aconseguir un nivell estable i igual entre les dues llengües. La llengua majoritzada es troba en tots els àmbits lingüístics, si aprofitem la plasticitat cerebral dels primers anys d'aprenentatge dels xiquets per aprendre la llengua minoritzada es podrà arribar al bilingüisme que es busca.

    Què penseu vosaltres? Penseu el mateix que jo o teniu altres aportacions? Ens llegim als comentaris!

Aquest es tot per hui,

ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!

La vida lingüística de les meues companyes!

¡Benvinguts i benvingudes a la tercera entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!

              

    Hui vinc a ensenyar-vos un vídeo sobre la vida lingüística d'una de les meues companyes anomenada Silvana, podeu revisar el seu vídeo en aquest enllaç.

    Les raons per les quals he decidit portar aquest vídeo al bloc d'entre tots els vídeos i relats de les meues companyes (podeu revisar la resta a  la fin de la entrada) és perquè considero que és un relat bastant interessant, d'entre nosaltres (el meu grup de treball) és la persona que més idiomes té ja que niguna sabem res d'italià o alemany com la nostra companya. D'altra banda, aquests idiomes els ha après en un context familiar i acadèmic el que ens mostra la importància i rellevància d'aprendre una llengua des de petita com és el cas de l'italià, i d'anar a una acadèmia professional com amb l'alemany. A més, he considerat important la forma en què s'expressa i parla i el seu esforç a l'hora d'exposar-en català, és espontània i natural i molt xerraire, per això el vídeo no es fa dens ni pesat, és com si fos una conversa natural amb una amiga.

    Una vegada hem acabat amb aquests relats, considere que és molt interessant i important fer-los també amb la nostra aula d'Educació Infantil. És una forma de conèixer millor al nostre alumnat i veure quin és el nivell que té cada un en les seues diferents llengües conegudes. També és una forma de que ells mateixos es coneguen i reflexionen sobre les seues capacitats i puguen conèixer-se millor i fins i tot poden arribar a sentir-se motivats a millorar o aprendre un nou idioma.

   Per a finalitzar, us deixo la resta de vídeos de les meues companyes, si voleu veure el meu podeu trobar-lo a l'anterior publicació!

• Eva
• Bea
• Claudia
• Érika

Aquest es tot per hui,

ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!

Un recorrit per la nostra vida lingüística.

¡Benvinguts i benvingudes a la segona entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!

              

    M'he adonat que no ens hem presentat correctament, així que he estat pensant i per a que pugueu conèixer-me una mica més he decidit compartir-vos el relat de la meua vida lingüística. Però, què és un relat de vida lingüística? És una autobiografia on una persona, en aquest cas concret jo, descriu les seues experiències relacionades amb les llengües amb les què ha entrar en contacte. A més a mès, he relacionat aquest relat i les llengües amb el meu cos per mitjà d'una fotografia acolorida. Comencem!

    Em dic Patricia Sánchez Antón, sóc d’Elx, una citat on de manera general es parla en castellà, la meua llengua materna. He pintat el meu tors (rosa) per a representar aquesta llengua, ja que puc parlar amb el meu cor sense parar a pensar com he de dir certes coses perquè em surt de forma espontània i natural

            Per altra banda, a la meua ciutat també es parla en valencià, no es tan comú però sempre et vas a trobar algú qui parla aquesta llengua una vegada al dia, per aquesta raó m’he anat familiaritzant amb cert vocabulari des de petita. Durant la ESO y el batxillerat vaig aprendre la gramàtica, més vocabulari i l’historia de la llengua valenciana, no obstant això sempre m’ha costat molt parlar en valencià de forma espontània. He pintat el meu cap (groc) per a representar el esforç mental que he de fer a l’hora de parlar en veu alta ja que sempre cometo errors gramaticals encara que després puc no cometre els mateixos erros a  l'escriptura.

            L'última llengua que domino és l'anglès, l'he anat aprenent també a l'escola com el valencià. Més tard vaig començar a consumir contingut d'internet en aquesta llengua com a forma d’estudiar-la pel meu compte i em va a funcionar molt bé aquesta tècnica ja que puc llegir i escriure l’anglès sense cap problema. He pintat les meves cames (blau) representant el camí que he recorregut tant en l'àmbit escolar com pel meu compte personal per aprendre aquest idioma.

            Per a finalitzar, volia fer un esment especial al coreà i al japonès, encara a penes tinc coneixement de la gramàtica de ambdues llengües, sí conec i maneig bastant vocabulari per causa de la quantitat de sèries i contingut que consum en aquests idiomes, es podria dir que sóc una gran fan de la cultura asiàtica. Per aquestes raons he simbolitzat el japonès (lila) a la mà esquerra i el coreà (taronja) en la meva dreta com idiomes que vull assolir en un futur proper.

    Això és tot, què us ha semblat? També he fet un vídeo on conte aquest mateix relat de forma parlada, si voleu veure-ho podeu fer-ho en aquest enllàç. Espero llegir-vos en els comentaris i us animo a que feu el vostre propi relat lingüístic!

Aixó es tot per hui,

ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!

Comencem el nostre camini cap al coneiximent.

 ¡Benvinguts y benvingudes a la primera entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!

    Per a començar a entrar en matèria he fet una petita reflexió sobre aquestes preguntes d'abaix:  

1. Què entens per primera llengua?
2. Es por tindre més d’una primera llengua?
3. Creus que l’expressió “llengua materna” és exacta?
4. Què vol dir llengua preferent?
5. Por canviar la llengua preferent al llarg de la vida?
6. Què entens per segona llengua?
7. Què entens per bilingüisme?
8. Què entens per multilingüisme?

    Us convido a que deixeu les vostres pròpies reflexions en els comentaris sobre aquestes preguntes, sense buscar a internet i contestant des de el vostre propi coneixement. ¡Aquí mateix us deixo les meues respostes per a compara-las i veure si coincidim en alguna!

Què entens per primera llengua?

    Entenc per primera llengua a la llengua materna, aquella que aprés i parles de forma natural des de xicotet, normalment és adquirida per part de la família.

Es por tindre més d’una primera llengua?

    Sí, si des de xicotet has sigut ensenyat i t’han parlat en dues o varies idiomes tindràs la mateixa competencia i capacitat per a parlar en aquests idiomes apresos de forma natural sense fer distinció d’un al altre.

Creus que l’expressió “llengua materna” és exacta?

    La primera llengua que vas a aprendre i parlar en la teua vida serà la llengua amb la que la teua família es comunica a casa, per tant crec que l’expressió es molt acertada ja que, generalment, sempre et comunicaràs a la teua familia d’aquesta manera.

Què vol dir llengua preferent?

    Entenc llengua preferent com la llengua amb la que un individu prefereix parlar de manera quotidiana i natural, és a dir, si la llengua materna d’un individu es l’espanyol però prefereix parlar i comunicar-se en anglès amb la gent del voltant la seua llengua preferent és l’anglès.

Por canviar la llengua preferent al llarg de la vida?

    Clar que sí, conforme vagis aprenent diferents llengues s’anirà fent una preferencia sobre una d’elles.

Què entens per segona llengua?

    Una segona llengua és aquella que s’ha après una vegada ya s'ha adquirit la primera llengua o llengua materna comunment coneguda. (Hi ha un criteri temporal).

Què entens per bilingüisme?

    El bilingüisme és la capacitat de entendre i parlar dues llengües (la materna i altra) de la mateixa manera, és a dir, pots comunicar-te en les dues llengües sense cap dificultat o problema.

Què entens per multilingüisme?

    El multilingüisme és el mateix que el bilingüisme però en comptes de ser dues llengües son més de dues (tres, quatre, cinc…) dins d’un mateix territori.

    Qué penseu de les meues respostes? 

    D'altra banda, començarem a conèixer unes definicions que treballarem al llarg de l'any, aquestas són: llengua minoritzada, normalització lingüística, normativització lingüística, llengua alta i llengua baixa. 

Llengua minoritzada: Llengua que no està reconeguda plenament en l'àmbit legal ni social, per tant, no s'enseya a les escoles. Per exemple, el valencià en els temps de Franco.

Normalització lingüística: És un procés per mitjà d'el qual una llengua minoritzada recupera la seua legalitat i seu estatus social i es reconeguda com una llengua plena del territori.

Normativització lingüística: És un procés per mitjà d'el qual s'elabora una serie de normes gramaticals, ortogràfiques, etcètera de una llengua o varietat lingüísica.

Llengua alta: Coneguda com la llengua mayoritzada.

Llengua baixa: Coneguda com la llengua minoritzada.

Aixó es tot per hui,

ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!