¡Benvinguts i benvingudes a la següent entrada d'aquest bloc sobre la llengua catalana!
El dia d'hui parlarem sobre la conferència que ha tingut lloc hui mateix sobre el col·legi de Petrer conegut com La Foia.
El primer que ens han presentat ha sigut un vídeo bastant cridaner sobre el col·legi, les seues aules i el seu alumnat en una jornada de portes obertes. Tan sols amb veure el vídeo es podien traure unes certes conclusions com que la participació de les famílies prenia un gran paper en la vida escolar dels seus fills i filles, realitzaven tallers i treballs per mitjà de propostes en ambients amb lliure circulació, fomentaven l'autonomia i la socialització, etc.
A continuació del vídeo ha començat la presentació de l'escola i la seua metodologia, aquest centre educatiu es destaca per una mirada oberta per part dels mestres i mestres a l'alumnat amb l'objectiu de convertir-lo en el centre de l'educació, tenen dues classes per curs ocupades majorment per alumnes i alumnes castellanoparlants però el valencià està totalment present perquè és identitat d'aquest centre, a les aules es parla i es donen les matèries en valencià, en infantil si que hi ha una presència del castellà a nivells concrets com a activitats, cançons, etc., també compten amb una iniciació a l'anglés a partir dels dos anys.
El més característic i destacat del centre és que és l'únic centre que ofereix l'aprenentatge de la lecto-escriptura en valencià ja que tenen una metodologia enfocada en el canvi lingüístic. Aclarir que no sempre han emprat aquesta metodologia, el gran canvi d'aquest col·legi va ocórrer en el curs 2016-2017 mantenint-se fins al moment.
Aquest canvi va prendre dos passos a seguir, el primer constava de decidir que camine prendre veient com era la mirada actual del centre per a canviar-la, el mateix amb el diàleg amb el professorat i els xiquets i xiquetes, la complicitat amb la comunitat valenciana, etc., el segon pas es basava a reflexionar sobre els objectius, llevar la visió d'adoctrinar als alumnes, fer que es divertisquen anant a escola amb il·lusió, etc.
Com hem mencionat abans, les caracteritzacions del centre escolar La Foia més destacades són:
Ara passarem a explicar la metodologia que empren a les aules que es distancia del que coneixem hui dia com el tradicional.
Temps d'acollida o entrades relaxades.
Es tracta de una entrada que es produeix en un temps concret, entre els 9 i 9:30 del matí la familia pot venir de manera tranquila a l’aula permeten que els pares, mares, avis, o qualsevol persona que porte a l'alumne o alumna a classe puga romandre en l’aula durant aquesta mitja hora. Durant aquesta mitja hora poden jugar a activitats denominades “provocacions”: és un joc lliure que incita a la innovació, els propis xiquets i xiquetes no facin sempre els mateixos jocs per això hi ha diferents espais que s’acomoden als interessos de l'alumnat.
Punts de trobada.
Substitueixen a les fileres, a les 9 es reuneixen en un lloc concret, les families acompanyen al alumnat i cada curs i nivell té un lloc assignat al pati per entrar de manera més relaxada, sense problemes. Per a saber quan han d'anar a aquest lloc (el pati s'ha acabat, la classe ja està oberta) sona musica per indicar que és moment de reunir-nos. S'ha de remarcar que aquest punt de trobada no es obligatori, els xiquets i xiquetes puguen participar o no en el joc, no s'obliga que vagen al punt de trobada però a les aules han d'anar si o si a l'hora correcta.
Activitats a que es puguen dur a terme en el punt de trobada: corro, tradicions, lloga, relaxació, massatges, etc., com sabem es fa molt recalcament en l'aprenentatge de la llengua valenciana, per això en moments com aquests ens permeten apropar-nos al valencià per mitjà dels jcos com el veig veig o els anteriors mencionats.
Proposta de treball:
- Substituir els llibres de text i les fitxes de paper.
- Manipular, tocar, sentir altres materials.
- Propotes programades que s'avaluen en base al curriculum.
- Propostes en gran grup, grups petits, parelles, individuals.
- Diferentes espais distribuïdes a l'aula.
- Taules i cadires distrubuïts de manera diferent a la tradicional, adaptades a les necessitats i motivacions de l'alumnat.
- Propostes amb diferents nivells de maduresa.
- Material preferiblement de fusta.
- El mestre o metra se encarrega solament d'orientar i ajudar a l'alumnat.
Ambients de lliure circulació. Es tracta d'aules que es transformen en diferents ambients cada dues setmanes, totes les aules i ambients comparteixen les mateixes normes, l'alumnat pot desplaçar-se de manera lliure i tranquil·la tant per la seua aula com per la de l'altra classe ja que un dels objectius d'aquesta metodologia és fomentar la socialització i l'autonomia dels xiquets i xiquetes. Abans de començar se informa als xiquets i xiquetes sobre què es trobaràn als diferents espais per a que pugen tindre una idea de que volen fer.
Els ambients de 3 anys comencen en el segon trimestre, trobem el niu (joc simbòlic) i el embolic., com hem mencionat anteriorment el alumnat puc anar a l'aula del costat on trobaré mes companys i un altra mestra, però en aquest nivell només poden relacionar-se amb l'altra aula de 3 anys.
Els ambients de 4-5 anys comencen en octubre i poden anar a qualsevol aula sense ser necessari tener la mateixa edat que els companys.
Pel que fa a l'avaluació, en cadascun dels ambients, els xiquets i xiquetes es registren per si sols si han participat o no en l'ambient, així els professors i professores, que també l'anoten, tenen un registre de qui ha acudit a cada ambient i participat en les activitats d'aquest, avaluant-los. Durant aquestes activitats es realitzen fotos perquè les famílies puguen veure el que fan els seus fills i filles en classe. Els mestres i mestres de les aules es reuneixen una vegada cada 15 dies per a compartir la informació recollida de l'ambient, la participació de l'alumnat, les seues propostes, si ha agradat, si es necessita algun canvi, etc.
Avaluació general.
Per a finalitzar, l'avaluació d'aquest centre. La conselleria d'educació, per mitjà d'uns certs criteris, demanden avaluar a l'alumnat d'una manera equitativa i igual per a tots, planteja una avaluació individualitzada per a cadascun dels xiquets i xiquetes de l'aula, destacant les capacitats de cadascun i donant-li informació a les famílies del que han aprés en els trimestres concrets. És una avaluació més qualitativa que quantitativa, no es qualifica numèricament perquè cerca no jutjar als alumnes/as des de xicotets sobre la base de si saben alguna cosa o no.
Aixó és tot per hui,
ens llegim a la pròxima entrada, adeu i gràcies per llegir!
